dilluns, octubre 31, 2005

Seguretat jurídica

La mala reputació que s’han creat els politics és ben justificada. Fer-se ressò d’unes preteses molèsties o manca de seguretat per tancar una activitat estratègica del nostre país, és una aberració. Pretendre crear llocs de treball i feina amb activitats aeronàutiques i deixar desaparèixer les poques que tenim és –com a mínim- totalment incoherent.

La seguretat jurídica necessària per fer atractiva la inversió en una Empresa es la base per crear llocs de treball. Es seriós portar al tancament les Empreses legalment constituïdes del aeroport, només perquè un grup gens representatiu de veïns fan soroll?

Alguns fets:
1- L’aeroport de Sabadell ha invertit en seguretat i ha rebut grans inversions d’empreses per operar-hi.
2- Aquestes Empreses han signat contractes de crèdits bancaris i de serveis aeronàutics que ara no poden complir. Això les portarà a tancar, deixant deutes mil.lionaris i un munt de parats. Els tallers de manteniment i els altres serveis seran ja inútils.
3- L’ajuntament de Sant Quirze ha tolerat il·legalitats i enganys als compradors amb la felera d’un creixement urbanístic de bogeria.

Actuacions possibles:
1- Dur a terme les inversions públiques necessàries per crear a Catalunya una estructura d’aeroports que permeti repartir el tràfic i sigui alternativa per el trasllat d’activitats. Mentrestant, “educar” a usuaris del aeroport i als veïns per fer tolerable la convivència.
2- Augmentar els coneixements al veïnat dels aeroports sobre l’aviació general per reduir les distorsions de realitat que tant perjudiquen la imatge i la realitat social i econòmica que representen.

De continuar la actual restricció d’instrucció a Sabadell, les conseqüències seran letals, tant per la economia local com per la credibilitat de Catalunya. Un govern responsable no pot contribuir a la creació de cents de parats i cents de “damnificats” que han pagat fins a 50.000 Euros per una formació professional que amb el tancament, no podran acabar.

Amb el desmesurat creixement del Vallès estem transformant Barcelona en el model Caracas. Sols manca que la pressió urbanística guanyi la batalla del aeroport per començar a atacar Collcerola!

Es molt sospitós que cap dels que volen tancar l’aeroport faci critiques al urbanisme vallesà.

divendres, octubre 28, 2005

Respòsta al Sr. Arruga

En referència a la respòsta del post "Reflexions sobre el Aeroport de Sabadell" publicada a la web http://www.stqv.org pel Sr. Arruga

Tota la gent que ha vingut a viure a Sant Quirze coneixia l’aeroport. O es que ara se’ls ha aguditzat l’orella?

Si 300 llocs de treball i els serveis aeris comercials d’avions i helicòpters no son prou, ¿Quantes empreses s’hauran de tancar per sensibilitzar de lo important que es cada lloc de treball?

Els aeroports estan sempre vora les ciutats. No recorda que des de l’avió a Barajas es veuen els veïns al balcó? Sap que els avions militars de Getafe s’envolen sobre Getafe?. Vol comprovar en Google Earth la situació de l’aeroport de Cuatro Vientos?. Sap que per aterrar a Ondarribia (Sant Sebastián) es sobrevola a escassament 30 metres la ciutat francesa de Hendaya? Valencia, Saragossa, Almería…. ni puc anomenar els que vostè vulgui a on les condicions son pitjors que Sabadell. Això si, amb la pista mes llarga.

No menyspreí el perill del microones! Una crosta de pa enganxada a la junta es suficient per bombardejar-lo d’alta freqüència cancerígena.

El meu últim psicotècnic per llicencia JAR (Europea) i llicencia FAR (Estats Units) es de data 23/07/2005. I el seu?

Considerant els riscos per les vides de Sant Quirze, segur que l’aeroport no es el pitjor.

El beneficis de Sant Quirze ja els han fet el que han especulat fins posar en perill una important infraestructura comunitària i sense complir amb les seves obligacions de vetllar per l’obtenció dels permisos corresponents!Jo volo i tinc família que treballa a l’aeroport.

El perill mes gran el tinc en la cruïlla de sortida a la carretera de Bellaterra.

S’ha de fer un altre aeroport per acabar ofegant-lo? A Manresa, a on la meitat de dies del any te boira?

El risc de que un veí de Sant Quirze mori per una avioneta es milions de vegades inferior al d’un accident de cotxe o de moto. O, es que desitja que realment hi hagi un accident per poder dir que vostè tenia raó? No vull tractar de transmetre el nostra sentiment per entranyables companys que han perdut la vida apagant focs. Prenent riscos per la comunitat. I per una merda de sou.

Els aeroport per reactors poden esser utilitzats per avions petits, però amb un molt alt risc i pèrdua de rendiment. Les velocitats d’aproximació son molt diferents i això redueix la capacitat del aeroport. La turbulència (Estela turbulenta) d’un Jet pot destrossar un avió petit. A Girona ja hi va haver un accident per això.

No es el meu estil ofendre la gent dient-li Bolxevic. Llegint els fòrums es treuen conclusions del suports al tancament del aeroport. També l’hemeroteca. Sembla que sigui sols per “quatre pijos” i això es totalment fals.

Han matat mes gent les motos d’aigua que les avionetes.

Pot mesurar els decibels? Li pregunto perquè sempre que ho he intentat algun altre soroll m’ha superat el maximetre del instrument.

Miri també al seu voltant. Qui ha fet els ulls grossos en instal·lacions il·legals? Quant interessa, l’ajuntament pot demorar un permís d’activitat per manca de qualsevol certificat, però si es tracta de cobrar permisos d’obra…. Potser sols amb una querella criminal es poden reconduir les actuacions.AENA no dona el permís, però a l’ajuntament –imprudentment- se ni en fot. Senyor Arruga, jo m’apuntaré a qualsevol iniciativa ponderada i de sentint comú. Basada en un respecte als altres. Soc molt sensible a la injustícia i a la manipulació i crec sincerament que posant mesures, es possible conviure.Reduir els sorolls es tècnicament possible. Es car, però possible.

Vol dir si creu que en l’eventualitat d’un trasllat, algú invertirà en una hèlice tripala o en un silenciador sintonitzat?

Algun dia potser li explicaré com la proximitat del aeroport m’ha permès fer clients de tot el món. Molt mes que la merda en les voreres i les pintades al carrers.

Una salutació cordial

Jordi Batet

dilluns, octubre 03, 2005

Reflexions sobre l'aeroport de Sabadell



Caldria demanar a alguns dels “politics” de les rodalies de Sabadell que abans de aprofitar-se del ressò d’un desgraciat accident d’avió fessin una honrada reflexió sobre l’aeroport i un exercici per no caure en la fàcil capitalització d’una desgracia per finalitats electorals.

Que aporta a la comunitat?
Deixant a part el seu significat històric, l’aeroport de Sabadell es una infraestructura valuosa per Catalunya. No es pot concebre una gran ciutat sense una infraestructura aeroportuària per aviació general, equipada y ben comunicada. Crea llocs de treball altament qualificats: Pilots comercials, Metges aeronàutics, mecànics de manteniment d’aviació, controladors, bombers, instructors de vol, electrònics de manteniment…. Es escola professional per pilots, mecànics, hostesses… Altres activitats son la formació com a màster d’instal·lacions aeroportuàries, serveis de vigilància de la policia de tràfic, fotografia aèria per el cadastre….

Quins referents tenim?
Si prenem com a referent el nostra veí del nord, França te un aeroport per cada 1.094 km2 i Espanya en te un per cada 9.990 km2. Pràcticament la relació es de 10 a 1. La creació d’una cultura aeronàutica els ha reportat que cada dia surti un Airbus dels tallers de Tolosa de Llenguadoc i que els país ingressi al any molts diners del turisme europeu d’aviació lleugera.

Totes les grans ciutats tenen aeroport d’aviació general que complementa el servei dels aeroports principals a on no es pot combinar un tràfic instrumental de línia aèria amb la lentitud d’un avió lleuger.

Madrid, Lisboa, Porto, Tolosa de Llanguadoc, Perpignan, París… tots tenen aeroport d’aviació lleugera.

Avaluem el riscos?
Cap altra mitjà de transport està tan ben controlat com un avió i el seu pilot. Per poder volar, l’avió ha de passar una revisió anual o cada 50 hores de vol. Així també el pilot ha se passar estrictes revisions mèdiques i psicotècniques per conservar la seva llicencia.

La valoració de risc d’accident per caiguda d’un avió es milions de vegades menor que la d’accident de carretera o la de fuites del microones de casa. Una benzinera, un camió de repartiment de gas butà son verdaders perills potencials. Seria seriós plantejar suprimir-los?

Al voltant de l’aeroport podem contar per desenes centres d’oci a on la venda de drogues es quotidiana i de tothom coneguda. Això mata molt mes que els avions i te el consentiment dels consistoris. Un gestor eficaç no malbarataria els recursos per eliminar un hipotètic petit risc abans d’afrontar el risc real. La conducta d’alguns politics evidencia que els mouen altres interessos i la manipulació de fets i persones son els únics recursos que els cal emprar.

Els pilots accidentats vora l’aeroport son els mes grans perjudicats per les construccions fetes en zones afectades per l’aeroport. No s’han deixat espais per un aterratge d’emergència.

Sobre els accidents i els pilots
En els registre dels últims 80 anys de l’aeroport de Sabadell, cap persona excepte els pilots ha estat afectada per un accident d’avió. També cal parlar de la finalitat dels vols: En el cas d’una Cessna que va aterrar a la mitjanera de l’autopista era un pilot privat fent les hores reglamentaries de vol per conservar la llicencia de pilot. El vol de l’avió que va caure a Barberà, al peu de la pista era de prova després d’un manteniment. L’avió del Alcampo treballava en publicitat comercial arrossegant pancartes a les platges. El pilot i fotògraf sortien a fer la seva feina.

S’ha sabut explicar que la formació i el civisme dels pilots –en tots els casos- els ha fet donar la seva pròpia vida per no fer mal a ningú? O que molts altres han mort apagant focs?

Us restringit ?
La infraestructura aeroportuària de Sabadell conté serveis radioelèctrics de guiat d’aeronaus en transit o en destí a l’aeroport de Barcelona (VOR-DME y ADF). Com a aeroport controlat capaç de donar serveis d’urgència, bombers, mèdics, etc. necessita una plantilla de personal: Controladors, bombers, tècnics de manteniment, guàrdies de seguretat, treballant 24 hores al dia.

Com repercutir el cost d’aquest serveis en un nombre restringit de vols? Es pot tindre en servei el funicular de Montserrat si el restringim a l’ús dels bombers o si hi ha algú ferit?

Als tallers de l’aeroport es mantenen avions espanyols i estrangers. La disminució d’activitat aportaria al tancament de la majoria. Cal també tindre en compte que els hangars han estat pagats per els seus usuaris –la majoria amb crèdits-, en base a un contracte de concessió d’AENA per fins a 15 anys d’us. Qui retornaria aquestes inversions?

S’ha de considerar que les escoles –cap de turc de l’acció veïnal- no han reportat accidents.

Llocs de treball
La desaparició de l’aeroport comportaria la pèrdua de molts llocs de treball i moltes oportunitats per els joves. No tant sols com a personal de vol –pilots, hostesses, etc-, també mecànics, electrònics, administratius, vigilants, bombers, professors...

Gracies a l’aeroport s’han creat empreses a la comarca i al mateix aeroport, així com delegacions d’altres empreses ubicades ja en altres aeroports.

Reivindicar el dret a tancar una activitat productiva amb l’argument d’un risc mal avaluat, sense tindre en compte totes les consideracions positives pot deixar la credibilitat d’alguns líders francament tocada. Poden ensenyar el llautó.

Greuges comparatius?
Demanar el tancament de l’aeroport de Sabadell per part de alguns veïns sona tant estrany com que la gent de Platja d’Aro vulguin tancar el port de Palamós per el risc d’un vaixell. O que es tanquin tots els camps de golf que tenen carreteres al voltant, donat que una sola pilota pot provocar l’accident d’un autobús.

Explícitament alguns manifestants neguen el dret als avions privats (Cartes al director al Diari de Sabadell), desqualificant amb això a tot el col·lectiu opositor al recordar allò de “ho col·lectivitzarem tot, menys la bicicleta, ja que jo ja en tinc”.


Sorolls
El soroll de l’aeroport de Sabadell es diürn i ordres de magnitud inferior al de la gran via de Sabadell, l’autopista o les motos al lliurar el semàfor. Es una paradoxa la sensibilitat d’alguns representants públics per les molèsties de l’aeroport i la manca de resposta a les queixes del veïnat per els incívics batibulls nocturns que a mes d’un veí l’han estat a punt de portar al suïcidi.

El soroll es mesurable i es fàcil demostrar que no son els avions el principal problema.

Cultura per el medi ambient
L’aeroport es la millor forma de preservar un pulmó verd dins la congestionada àrea dels municipis circumdants de Sabadell. Cap altre us del sol seria mes ecològic. Però es segur que aquesta no es la preocupació dels municipis, atès la despreocupació per tindre netes i cuidades les àrees de boscos i camins circumdants.

Minimitzar l’impacta i els riscs
Es clar que l’aplicació de mesures de reducció del soroll poden millorar la convivència. També caldrà estudiar plans d’emergència i dotar la zona d’espais reservats per salvar situacions com les que han fet perdre la vida a experts pilots.

Les autopistes d’alguns països tenen trams rectes, sense obstacles, distribuïts cada 8 ó 10 kilòmetres per facilitar aterratges d’emergència.

Els ajuntaments estan donen permisos d’obra en zones afectades per l’aeroport, demostrant la seva confiança en els avions que les sobrevolen, fins al punt que admeten una benzinera en la senda d’enlairament de la pista 13, a Barberà dels Vallès.

Civisme i cultura aeronàutica
La societat tecnològica te avantatges: L’esperança de vida s’ha allargat i amb una qualitat considerable. Però tot te peatges. Les arteries que fan progressar la societat son les bones comunicacions, autopistes, aeroports, trens, aeroports i ports. També hospitals, presons, abocadors, línies de transport d’energia, condicionadors d’aire, tanatoris, etc. etc.

Rebutjar sense mes les infraestructures comunitàries necessàries, per el sol fet que ens cauen a prop de casa es una postura demagògica i egoista. El ciutadà espera del polític la pedagogia, d’informació objectiva, la gestió amb mentalitat oberta dels interessos del veïnat i el civisme necessari vers la comunitat.

Països rellevants per la cultura del medi ambient –com Suïssa- estan orgullosos dels seus petits aeroports locals. Han ensenyat a estimar la muntanya, els globus, els planejadors i els avions amb esquís. Un detall, Suïssa fabrica molt bons avions (Pilatus).

La difusió de la cultura aeronàutica es també fonamental per el nostra país. D’això se’n desprèn una industria neta, d’alta tecnologia i valor afegit. Però això sols es possible amb infraestructures aeroportuàries.

Tenim l’orgull d’un aeroport històric. Conèixer-lo, estimar-lo I mantenir-lo es cosa de tots.


Jordi BATET TORRAS